El debat sobre el sacrilegi d’afegir pinya a la pinya està viu des dels anys 50 i de moment sembla que no s’acaba. Precisament, el president d’Islàndia va dir recentment que, si fos per ell, faria una llei al seu país per prohibir la combinació de la pizza i la pinya tot i declarar que aquesta fruita sí que li agradava en altres contextos. Els cuiners italians asseguren, per la seva banda, que la pinya NO és un element típic de la pizza italiana.
La pizza amb pinya va ser un invent d’un ciutadà alemany que a la dècada dels cinquanta va decidir afegir a una torrada de pa una tros de pinya. El xef Clemens Wilmenrod, estrella de la televisió, va batejar la recepta amb el nom de Toast Hawaii i comptava amb els següents: pinya, pernil i formatge gratinat sobre una torrada de pa. Això no obstant, l’origen del plat també genera certa controvèrsia i hi ha qui diu que el creador va ser un cuiner canadenc que va afegir aquesta proposta al seu menú.
Els cuiners italians tenen una llarga llista d’arguments com a mesura de pressió per fer fora de la llista dels ingredients reglamentaris la pinya. Consideren que més enllà del gust dolç de la fruita que no combina amb la resta d’elements, l’humitat del producte pot estovar la pizza sencera traient-li el seu cruixit característic. A Itàlia a cada regió hi ha trucs propis i cada elaborador té els seus. Això no obstant, per una qüestió de gust i no de purisme la pinya és una fruita que es descarta.
